Retalls de premsa.

Kitsch, el grup de culte del rock en català, edita a Osona el nou disc 'Kitsch Deu'

Ja fa temps que van decidir abandonar “el tortuós camí de les discogràfiques establertes”, tal com el defineix Lluís Costabella. Kitsch, el grup de culte del rock en català, ha trobat a Osona, en la discogràfica Laura R. Perkins, el suport que necessitava per posar en circulació 'Kitsch Deu', desè i significatiu àlbum en la seva trajectòria.

La relació “quasi sentimental” de Kitsch amb Manel Manzano, coordinador de Fressa i impulsor del segell discogràfic, va fer que tot anés rodat: el disc es va gravar la tardor passada a l’estudi El Santuari de Banyoles, –l’estudi particular del mateix Costabella– i ara ha sortit al mercat.

'Kitsch Deu' ha sortit després d’una de les crisis més importants que ha viscut el grup en els seus 23 anys d’història, que els va portar a la vora de dir “adéu” per sempre. Fa tot just un any i mig, circumstàncies personals del cantant i guitarrista del grup, afegides al poc ressò que havia tingut el projecte Kitsch electroacústic (un CD i DVD, lligat a un ambiciós espectacle), portaven la “decepció” i la decisió de dissoldre la banda.

La proposta d’un concert que havien de fer a Mallorca, tot i que finalment no es va materialitzar, els va donar l’impuls per tornar als assajos. En un d’aquells moments màgics que es donen en la vida d’un grup, tot va començar a fer un tomb: “Havíem perdut un concert, però havíem recuperat la il·lusió”.

A la base insubstituïble de Kitsch, formada pel mateix Costabellla i el baixista Joan Pairó, s’hi sumen el guitarrista David Zamora i el bateria Jordi Farreras, dues generacions diferents que connecten en el mateix projecte.

La maquinària creativa es posa en marxa, i surten els 9 temes que ara configuren un disc “molt Kitsch”, segons Costabella i Pairó, que entronca amb els primers treballs del grup, i en recupera “la visceralitat” i el to fosc (la mort torna a ser-hi molt present, en temes com 'Final' o 'Orgull', i en el mateix disseny de la carpeta del CD).

Seguint la tònica habitual del grup, el títol no el van haver de pensar gaire: era el desè disc i, per tant, l’únic possible era 'Kitsch Deu'. / JORDI VILARRODÀ