dilluns, 24 d’octubre del 2011
Kitsch fans
Aquesta foto es del concert de Vic i es feta pel Mostre gran amic David Planas..Kitsch amb uns fans de Osona....
ORACIO II
Oració II tancant el concert d'ahir a Banyoles (abans dels bisos) ..... pels qui no hi vau poder assistir....
dijous, 20 d’octubre del 2011
Un deute històric
El grup banyolí Kitsch ja té 26 anys de vida. En tot aquest temps ha editat 16 discos (tots en català, tret d´algunes cançons en castellà, anglès i francès) i ha fet més de 200 concerts per tota la geografia catalana, Madrid, Comunitat Valenciana, Moscou, entre d´altres.
És cert que és un grup que ha passat desapercebut davant dels ulls de l'opinió pública en comparació amb formacions més conegudes com Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, entre molts altres. Evident que els Kitsch tenen un estil més contundent, fosc i menys comercial, però són patrimoni de la cultura catalana i cal tenir-los en compte, igual que altres grups musicals.
Des del 1985 que segueixo aquest grup. El meu germà va comprar el seu primer disc i des d'aleshores sempre els he escoltat. Són músics que toquen per una necessitat vital i sense estar condicionats per les vendes i per les discogràfiques. En cada disc es reinventen i mai no cauen en el parany de repetir de manera constant els mateixos ritmes.
Per mi els Kitsch són el petit tresor de Catalunya. Dóna gust veure l'energia que tenen en directe i em sento orgullós de seguir un grup amb tants anys d'història, encara amb molt camí per recórrer i amb un important grup de seguidors fidels.
És cert que és un grup que ha passat desapercebut davant dels ulls de l'opinió pública en comparació amb formacions més conegudes com Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, entre molts altres. Evident que els Kitsch tenen un estil més contundent, fosc i menys comercial, però són patrimoni de la cultura catalana i cal tenir-los en compte, igual que altres grups musicals.
Des del 1985 que segueixo aquest grup. El meu germà va comprar el seu primer disc i des d'aleshores sempre els he escoltat. Són músics que toquen per una necessitat vital i sense estar condicionats per les vendes i per les discogràfiques. En cada disc es reinventen i mai no cauen en el parany de repetir de manera constant els mateixos ritmes.
Per mi els Kitsch són el petit tresor de Catalunya. Dóna gust veure l'energia que tenen en directe i em sento orgullós de seguir un grup amb tants anys d'història, encara amb molt camí per recórrer i amb un important grup de seguidors fidels.
Discografia
CANÇONS Capsa de trons
1. Kitsch
2. Desbarrant
3. Joan d'arc
4. Ataca
5. La llei de la debilitat
6. Al museu
7. La vida és dura
8. Malson
9. Obrint pas
10. Joc dialèctic
11. Himne trist
12. L'infern a casa
13. Hora fosca
14. La casa veïna
15. El tocasons
16. Què farem diumenge
17. Kitsch - versió orgànica
Maqueta
1988
Formació:
Lluís Costabella
Joan Pairó
Xicu Vilanova
Bep Grabuled
Discografia
CANÇONS Les mosques
1. El vent dels déus
2. Sentits
3. Vacances
4. Nocturn
5. Al carrer llarg
6. Crida'm
7. Cap quadrat
8. La nit del peix
9. Ludwig
10. Amor difícil
11. Duet
12. Identitat
13. Pop de lluna
14. Vici
15. Dia boig
16. La química funciona
17. Malviatge
18. Insomnis negres
19. La son
Maqueta
1987
Formació:
Lluís Costabella
Joan Pairó
Xicu Vilanova
Bep Grabuleda
Retalls de premsa.
Kitsch edita un nou single i el presenta avui a Vic
El grup banyolí Kitsch acaba de publicar un nou single, amb les cançons Cors i Goigs a sant Hideto, que presentarà avui en un concert al Casino de Vic, a les onze de la nit. Cors és una versió alternativa del tema que apareixia a Kitsch electrokàustic, i Goigs a sant Hideto és un homenatge al guitarrista japonès Hideto Matsumoto, conegut com a Hide (1964-1998). El single, el segon que Kitsch publica aquest any després de Mala idea, es pot comprar al web del grup, als concerts i aviat també a les botigues.
Retalls de premsa.
El Festival d’Alta Tensió (FAT) a la zona esportiva centrarà els actes pel jovent de la festa major de Santa Eugènia amb un cartell carregat de concerts, on destaca l’actuació del grup Kitsch, que presentarà el seu desè disc aquest dissabte, i on també hi haurà The Kinky Coo Coo’s, Los Fulanos i La Odissea de Homer.
Retalls de premsa.
Kitsch, el grup de culte del rock en català, edita a Osona el nou disc 'Kitsch Deu'
Ja fa temps que van decidir abandonar “el tortuós camí de les discogràfiques establertes”, tal com el defineix Lluís Costabella. Kitsch, el grup de culte del rock en català, ha trobat a Osona, en la discogràfica Laura R. Perkins, el suport que necessitava per posar en circulació 'Kitsch Deu', desè i significatiu àlbum en la seva trajectòria.
La relació “quasi sentimental” de Kitsch amb Manel Manzano, coordinador de Fressa i impulsor del segell discogràfic, va fer que tot anés rodat: el disc es va gravar la tardor passada a l’estudi El Santuari de Banyoles, –l’estudi particular del mateix Costabella– i ara ha sortit al mercat.
'Kitsch Deu' ha sortit després d’una de les crisis més importants que ha viscut el grup en els seus 23 anys d’història, que els va portar a la vora de dir “adéu” per sempre. Fa tot just un any i mig, circumstàncies personals del cantant i guitarrista del grup, afegides al poc ressò que havia tingut el projecte Kitsch electroacústic (un CD i DVD, lligat a un ambiciós espectacle), portaven la “decepció” i la decisió de dissoldre la banda.
La proposta d’un concert que havien de fer a Mallorca, tot i que finalment no es va materialitzar, els va donar l’impuls per tornar als assajos. En un d’aquells moments màgics que es donen en la vida d’un grup, tot va començar a fer un tomb: “Havíem perdut un concert, però havíem recuperat la il·lusió”.
A la base insubstituïble de Kitsch, formada pel mateix Costabellla i el baixista Joan Pairó, s’hi sumen el guitarrista David Zamora i el bateria Jordi Farreras, dues generacions diferents que connecten en el mateix projecte.
La maquinària creativa es posa en marxa, i surten els 9 temes que ara configuren un disc “molt Kitsch”, segons Costabella i Pairó, que entronca amb els primers treballs del grup, i en recupera “la visceralitat” i el to fosc (la mort torna a ser-hi molt present, en temes com 'Final' o 'Orgull', i en el mateix disseny de la carpeta del CD).
Seguint la tònica habitual del grup, el títol no el van haver de pensar gaire: era el desè disc i, per tant, l’únic possible era 'Kitsch Deu'. / JORDI VILARRODÀ
Ja fa temps que van decidir abandonar “el tortuós camí de les discogràfiques establertes”, tal com el defineix Lluís Costabella. Kitsch, el grup de culte del rock en català, ha trobat a Osona, en la discogràfica Laura R. Perkins, el suport que necessitava per posar en circulació 'Kitsch Deu', desè i significatiu àlbum en la seva trajectòria.
La relació “quasi sentimental” de Kitsch amb Manel Manzano, coordinador de Fressa i impulsor del segell discogràfic, va fer que tot anés rodat: el disc es va gravar la tardor passada a l’estudi El Santuari de Banyoles, –l’estudi particular del mateix Costabella– i ara ha sortit al mercat.
'Kitsch Deu' ha sortit després d’una de les crisis més importants que ha viscut el grup en els seus 23 anys d’història, que els va portar a la vora de dir “adéu” per sempre. Fa tot just un any i mig, circumstàncies personals del cantant i guitarrista del grup, afegides al poc ressò que havia tingut el projecte Kitsch electroacústic (un CD i DVD, lligat a un ambiciós espectacle), portaven la “decepció” i la decisió de dissoldre la banda.
La proposta d’un concert que havien de fer a Mallorca, tot i que finalment no es va materialitzar, els va donar l’impuls per tornar als assajos. En un d’aquells moments màgics que es donen en la vida d’un grup, tot va començar a fer un tomb: “Havíem perdut un concert, però havíem recuperat la il·lusió”.
A la base insubstituïble de Kitsch, formada pel mateix Costabellla i el baixista Joan Pairó, s’hi sumen el guitarrista David Zamora i el bateria Jordi Farreras, dues generacions diferents que connecten en el mateix projecte.
La maquinària creativa es posa en marxa, i surten els 9 temes que ara configuren un disc “molt Kitsch”, segons Costabella i Pairó, que entronca amb els primers treballs del grup, i en recupera “la visceralitat” i el to fosc (la mort torna a ser-hi molt present, en temes com 'Final' o 'Orgull', i en el mateix disseny de la carpeta del CD).
Seguint la tònica habitual del grup, el títol no el van haver de pensar gaire: era el desè disc i, per tant, l’únic possible era 'Kitsch Deu'. / JORDI VILARRODÀ
dimecres, 19 d’octubre del 2011
Nota de premsa de Kitsch del 9 mou 13-10-2011
Kitsch presenta el seu nou single, ‘Cors’, aquest divendres a Vic
• ‘Cors’ i ‘Goigs a Sant Hideto’ són els dos nous temes que ha editat la banda banyolina i que tocarà, en primícia, aquest divendres a la capital osonenca
• Aquest nou single se suma a ‘Mala idea’, que el grup va treure a la llum el passat mes d’abril
• El concert, que tindrà lloc al Casino de Vic, començarà a les onze de la nit
Kitsch presentarà el proper 14 d’octubre, en un concert al Casino de Vic, el seu nou single Cors, composat per dos temes, Cors (una versió alternativa del tema editat en el Kitsch Electrokàustic) i Goigs a Sant Hideto (en homenatge al guitarrista japonès Hide). D’aquesta manera, el grup banyolí treu a la llum el seu segon single de l’any després que al mes d’abril presentés Mala Idea.
El concert, que tindrà lloc aquest divendres 14 d’octubre a les 11 de la nit al Casino de Vic, servirà per presentar les dues noves cançons, juntament amb altres èxits de la banda.
Kitsch porta 26 anys damunt dels escenaris, editant un total de 15 discos i amb més de 200 concerts damunt de les espatlles, repassant tota la geografia catalana, Madrid, Comunitat Valenciana, Moscou, entre d’altres.
Projecte Vigília - Making Off
Making Off de la realització del videoclip Vigília dels Kitsch.
Filmat durant l'estiu i la tardor del 2009 a Banyoles i Les Borges Blanques.
El concert va tenir lloc el dia 28 de març de 2009 als pisos de Cal General de Banyoles
Presentació del disc Kitsch III a la sala La Nau de Banyoles, l'any 1992.
Una foto De la sèrie "tajas històriques": Presentació del disc Kitsch III a la sala La Nau de Banyoles, l'any 1992.
dimarts, 18 d’octubre del 2011
Altres discs en directe
- Kitsch a La Nau (2004) concert del 10 de juliol del (1992)
- Kitsch a Manlleu (2004) (concert del 18 de juny del 1994)
* Aquí un poso un video del concert de Manlleu
- Kitsch a Manlleu (2004) (concert del 18 de juny del 1994)
* Aquí un poso un video del concert de Manlleu
Discografia
Àlbums
- Les mosques (1987) (maqueta)
- Capsa de trons (1988) (maqueta)
- Kitsch (1990)
- Kitsch II (1991)
- Kitsch III (Directe) (1992) (concert del 21 de febrer del 1992)
- Kitsch 4 (1995)
- Kitsch 5 (1996)
- 1er curset d'iniciació al fracàs (1998)
- Kitsch 7 (2002)
- Kitsch 8 (2005)
- Electrokàustic (2006) (Directe) (CD+DVD)
- Kitsch 10 (2008)
- Les mosques (1987) (maqueta)
- Capsa de trons (1988) (maqueta)
- Kitsch (1990)
- Kitsch II (1991)
- Kitsch III (Directe) (1992) (concert del 21 de febrer del 1992)
- Kitsch 4 (1995)
- Kitsch 5 (1996)
- 1er curset d'iniciació al fracàs (1998)
- Kitsch 7 (2002)
- Kitsch 8 (2005)
- Electrokàustic (2006) (Directe) (CD+DVD)
- Kitsch 10 (2008)
Membres de la banda Actual i antics
Membres
Formació actual
- Lluís Costabella: veu i guitarra
- Joan Pairó: baix i veu
- David Zamora: guitarra (des del 2007)
- Jordi Farreras: bateria (des del 2007)
Antics membres
- Lluís Costa: guitarra i veu (del 2000 al 2006)
- Àngel Abad: bateria (del 2002 al 2006)
- Xicu Vilanova (del 1986 al 1993)
- Bep Grabuleda (del 1989 al 1999
Formació actual
- Lluís Costabella: veu i guitarra
- Joan Pairó: baix i veu
- David Zamora: guitarra (des del 2007)
- Jordi Farreras: bateria (des del 2007)
Antics membres
- Lluís Costa: guitarra i veu (del 2000 al 2006)
- Àngel Abad: bateria (del 2002 al 2006)
- Xicu Vilanova (del 1986 al 1993)
- Bep Grabuleda (del 1989 al 1999
Biografia de Kitsch
Kitsch és un grup de rock fundat el 1985 a Banyoles per Lluís Costabella i Joan Pairó. Van iniciar la seva discografia amb dues maquetes: Les mosques (1987) i Capsa de trons (1988). Van publicar el primer disc oficial, Kitsch, l'any 1990. Van seguir Kitsch II, Kitsch III (Directe), Kitsch 4, Kitsch 5, 1er curset d'iniciació al fracàs, Kitsch 7 i Kitsch 8.
El 2005 celebraren els 20 anys de carrera amb l'edició de dos DVD en directe i un concert d'homenatge a Camós per part de vint grups del Pla de l'Estany.
El 2006 editen el CD+DVD Electrokàustic, una gravació dels seus concerts del mateix nom al Teatre Municipal de Banyoles, en els quals col•laboren amics de Kitsch com Mon a la Cova (cantant de Casual), Agustí Busom (Abús) i Jaume García (membre de Fang). El disc inclou set temes inèdits, entre ells dues musicacions de poemes d'Alejandra Pizarnik.
El 2007 hi ha canvis a la formació. Un any abans havien marxat de la banda el bateria Àngel Abad i el guitarrista Lluís Costa i aquest any s'hi incorporen David Zamora (guitarra) i Jordi Farreras (bateria) conformant el que és la formació actual de Kitsch.
Un any després, el 2008 apareix el que havia de ser l'últim disc de la banda, i què inicialment s'havia d'anomenar Kitsch Adéu. Finalment però el disc s'anomenaria Kitsch 10, editat per Laura R. Perkins, disc que aniria acompanyat d'una gira força prolífica per la trajectòria de la banda (11 concerts en un sol any) en la que destaca un dels millors concerts dels últims anys segons molts dels fans del grup, el que van fer el 8 de novembre a la sala barcelonina "Be Cool" i en el que estarien acompanyats per la banda també barcelonina Casual.
L'àlbum també comptaria amb diversos videoclips, el primer d'ells el que realitzaria Marc Martí i el seu equip de la cançó "Dominis".
El 2009 vindria marcat per la publicació d'un DVD recull de gairebé totes les aparicions de Kitsch a la televisió, videoclips, entrevistes, concerts i reportatges titulat "Kitsch TV" i de la continuació dels concerts de la gira del Kitsch 10. També col•laboren amb el fanzine Malalletra, posant música al poema de Joan Brossa "La Mosca". Ben aviat però, el grup inicia un nou projecte anomenat Vigília que inclou una nou senzill inèdit titulat també "Vigília", el videoclip de la mateixa cançó, realitzat per Octavi Espuga i el seu equip i un concert força curiós el 28 de març de 2009 al replà d'una escala dels pisos de protecció oficial de Cal General a Banyoles, concert que serveix de presentació pel projecte .[1] El mateix any apareix també el segon videoclip de l'àlbum Kitsch 10. En aquesta ocasió el tema sel•leccionat és "Imitació". Realitzat de nou per Octavi Espuga, compta amb imatges en directe del concert realitzat el 21 de febrer de 2009 a la sala "Els Genis" de Badalona.
Tot i que el 2010 és a priori un any de relativa calma creativa i de pocs directes (un sol concert a les fires de Girona), la banda estrena un nou clip, tercer del Kitsch 10 que Porta per nom "Testament", cançó que tancava l'àlbum i realitzat en aquesta ocasió per l'equip de Jordi Canyigueral. També renoven la seva web, i estrenen www.kitsch.cat. Web desenvolupada per Guillem Lluch i l'equip d'Estudi Digital.
El 2011 publiquen un nou senzill "Mala idea" que conté dues noves cançons inèdites veu la llum. "Mala idea" i "Col•lapse", aquesta darrera com a homenatge a la banda ja desapareguda Casual serveixen al grup de Banyoles per continuar la seva llarga carrera musical. Per presentar aquest nou senzill, realitzen tres concerts: El 16 d'abril durant el Record Store Day a Girona, el 30 d'abril a la sala Stroika de Manresa i el 18 de juny a la sala Torín, d'Olot.
dilluns, 17 d’octubre del 2011
Hora fosca
Despert de matinada, sense son,
pensant, sentint el món;
sentint la suor intermitent sobre el meu cos.
Despert de matinada, dret,
llegint saltiris penedits;
despert en la foscor de la nit
quan tot es provoca.
I mai no és prou tard si puc resistir ...
no posar-me al llit i entrar en coma.
El cap pesa, l'ull s'adorm,
l'espai fuig per on vol,
l'instint em diu que no estic viu,
però el cap sap que s'equivoca.
I mai no és prou tard si puc resistir ...
no posar-me al llit i entrar en coma.
Tema del seu primer treball on us donc la benvinguda al meu blog.. Personal de aquesta gran banda.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)