Kitsch: “Ara no hi ha tanta violència com el 92, però també hi ha mala maror”

Kitsch és una presència constant en l'escena musical catalana de les últimes tres dècades: des del Santuari de Banyoles, el seu estudi i base d'operacions, continuen treballant i editant música, ara en format de single i des de la més estricta autogestió. Ara tornen a ser un trio, després que el guitarrista David Zamora deixés el grup per motius personals després del seu recent concert a La Nau de Banyoles, on ja havien actuat el juliol del 1992 pocs dies abans de la seva participació en el primer festival Catalunya vol viure en llibertat, a la Devesa de Girona, i també pocs dies després de la seva històrica actuació a l'auditori del Kremlin, de Moscou. El diumenge 29 de juliol, Kitsch tornarà a actuar juntament amb una vintena de grups i solistes al segon festival Catalunya vol viure en llibertat, organitzat per El Punt Avui. Com a banyolins, Kitsch va viure de molt a prop algunes de les detencions de militants independentistes que van motivar la primera edició de Catalunya vol viure en llibertat. “Hi havia molta mala maror en aquella època. Ara no hi ha tanta violència, però continua havent-hi mala maror. Per això tornem a participar en aquesta iniciativa”, explica Joan Pairó, membre fundador de Kitsch, juntament amb Lluís Costabella. El trio es completa amb el bateria Jordi Farreras. Tot i que tenen una llarga història, Lluís Costabella subratlla que Kitsch no és un grup nostàlgic: “Ens agrada reeditar material inèdit del passat, però sempre estem fent coses noves. Ara estem veient que els temes nous funcionen i que hi ha gent jove que ens segueix.” Pel 12 d'octubre vinent preparen un espectacle especial que acompanyarà la presentació a les Borges Blanques dels videoclips que ha realitzat Octavi Espuga per als dos temes del seu últim single, L'odi pot més i L'home sol. L'espectacle es titularà Les verges boges a les Borges Blanques. Kitsch no ha estat mai un grup de consignes polítiques. “Som molt contestataris amb el que ens envolta, i el que ens envolta és tot. Però preferim la música i la poesia que no pas la política, que t'encasella i et fa perdre vigència. Nosaltres partim de la persona i, a partir d'aquí, tot s'extrapola, perquè tots acabem compartint els mateixos actes vitals, experiències i reflexions.