Despert de matinada, sense son,
pensant, sentint el món;
sentint la suor intermitent sobre el meu cos.
Despert de matinada, dret,
llegint saltiris penedits;
despert en la foscor de la nit
quan tot es provoca.
I mai no és prou tard si puc resistir ...
no posar-me al llit i entrar en coma.
El cap pesa, l'ull s'adorm,
l'espai fuig per on vol,
l'instint em diu que no estic viu,
però el cap sap que s'equivoca.
I mai no és prou tard si puc resistir ...
no posar-me al llit i entrar en coma.
Tema del seu primer treball on us donc la benvinguda al meu blog.. Personal de aquesta gran banda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada